Els termes DANA, o gota freda fan
referència a una Depressió Aïllada en Nivells Alts de l'atmosfera
Es dona quan una massa d’aire fred d’origen polar arriba a
latituds tropicals o subtropicals, i es converteix en una depressió
en altura. Aquesta massa d'aire, adopta una forma de bossa amb una
circulació aïllada del corrent i es tanca en gir ciclònic. La
bossa es desplaça independentment del flux dominant d'oest a est.
Generalment,
aquestes depressions poden produir-se durant tot l'any, però són
especialment perilloses al final de l'estiu i la tardor si la massa
es desplaça a latituds més baixes i entra en contacte amb masses
d'aire càlid i humit. Donada la seva temperatura inferior en relació
amb les masses que l'envolten, origina un refredament i condensació
sobtada, cosa que provoca inestabilitat, pluges torrencials i mal
temps.
Les
principals característiques d’una DANA són, a més de
precipitacions violentes en poques hores, trajectòria erràtica i
afectació a una superfície reduïda.
Si
es dóna un episodi com aquest, les conseqüències poden ser
devastadores, com hem estat veient els darrers dies a València.
Un
risc associat a aquest fenomen és el risc d'inundació. Les
inundacions neixen d'avingudes o crescudes del nivell de les aigües
d'un riu, cosa que provoca un desbordament i inundació de les zones
properes. Aquestes zones properes, segons la normativa legal i
l'ordenació del territori han de ser adaptades en el cas d'haver-hi
amenaces o riscos observables, com la proximitat a un nucli urbà.
Al
llarg de la darrera setmana, s'ha estat parlant molt sobre la
magnitud de la DANA que ha afectat a València, fins i tot s'ha
arribat a dir que és una situació que mai s'havia vist abans, però
de fet, en aquest mateix segle s'han vist quatre altres episodis
majors de pluja. Aleshores què ha passat aquest darrer cop que l’ha
fet tant excepcionalment catastròfic?
En
primer lloc, la planificació territorial ha jugat un paper important
en la gravetat de la situació. El territori ha canviat molt durant
els darrers cinquanta anys, i s'ha permès construir carreteres,
polígons industrials i habitatges en les àrees d'inundació perquè
segons els models que permeten aproximar les àrees de possible
inundació, era molt poc probable que es produís una inundació en
algunes zones pròximes al riu, cosa que com ja s'ha comprovat, no ha
sigut així.
Aquesta
extensió de l’edificació ha suposat una major concentració de
població en aquests nuclis urbans i de les seves pertinences. Un
dels elements que han empitjorat molt la situació han sigut els
cotxes, arrossegats pels corrents, han desbordat els carrers i han
format preses que no han permès a l'aigua passar, per tant aquesta
s’ha acumulat i ha hagut de pujar de nivell, cosa que explica les
grans quantitats d'aigua que han entrat en alguns habitatges de
localitats de València afectades.
Breument,
aquesta recent situació ens ha mostrat les greus conseqüències que
poden haver-hi quan es va en contra de la natura i de la curta
memòria de l'ésser humà, ja que aquest tipus de fenomen ha
ocorregut amb anterioritat.
Per
tant, cal plantejar-se fer les coses diferents aquesta vegada:
planificar millor el territori, i sobretot implementar restriccions i
lleis per enfocar aquestes qüestions clarament mancades
d'estructura, que caldrà que els futurs governs es comprometin a
mantenir.
Sílvia Coll Navinés - Geologia 2n batxillerat.
