QUADERN NATURALISTA

2) UN FENÒMEN CÀRSTIC 

El forat dels Aigualluts amb l'Aneto al fons

  Al FORAU D’AIGUALLUTS (Aragó) es pot veure un fenomen càrstic que es produeix a uns 2074 m d’altitud, prop de l’Aneto. Es tracta d'un curs d’aigua que desapareix sota terra, en un avenc, i després torna a sorgir a la Val d’Aran, als UELHS DETH JOEU.


 

De fet, és un enfonsament càrstic d'uns 70 metres de diàmetre i 40 metres de fondària (fotografia de l'esquerra), que en una caiguda espectacular s'empassa les aigües del torrent dels Barrancs, procedent de les glaceres de l’ Aneto i de la Maladeta. 

L'any 1787, Ramond de Carbonnières, va formular la hipòtesi que potser les aigües que es perdien pel forat podien ser una de les fonts de la Garona,  és a dir, que potser se n'anaven cap a l’oceà Atlàntic.

Per demostrar la hipòtesi de Carbonnières, l'any 1931 l'espeleòleg Norbert Casteret va abocar al forat sis bidons de fluoresceïna. Ho fa fer clandestinament per evitar ser detingut per la guàrdia civil. Unes hores més tard, després d'un recorregut subterrani de 3,6 km, les aigües tenyides amb la fluoresceïna brollaven a l'altre vessant de la muntanya, ja a la Vall d’Aran, pels anomenat Uelhs deth Joeu (fotografia de la dreta), a 1658 m d'alçària, formant un torrent que va a desembocar a la Garona i, en conseqüència a l'Atlàntic.

Amb aquest esquema ho entendreu millor:

Pili Pérez

1) FORMIGUER GEGANT A MARIMANYA

Encetem un nou espai en el nostre blog. Hi anirem penjant notícies, vídeos, fotos, etc. sobre els animals i plantes que comparteixen el nostre espai pirinenc.
Comencem amb un vídeo d'un formiguer gegant que han trobat al bosc de Marimanya.

 

Aquests monticles gegantins són fets de fulles de pi, branques, terra torba i altres restes vegetals. Els construeixen unes formigues roges just a sobre dels seus nius subterranis. El formiguer és molt complex i té túnels, galeries i cambres comunicades amb l'exterior. Quan arriba el fred tapen les entrades i resten protegides a l'interior; en arribar la primavera i si la temperatura ho permet, destapen les galeries i dediquen gran part de la seva activitat a refer i mantenir el túmul en bon estat i, si és possible, a fer-lo més gros.

Les formigues viuen en colònia dins del formiguer. Tot el formiguer constitueix una societat ben organitzada, on cada una de les formigues té la seva feina i col·labora amb la resta del grup. Hi ha una reina, les obreres, les cries i els mascles.  La reina pon els ous, de la majoria dels quals naixeran les obreres. Les obreres s'encarreguen de totes les feines del formiguer; així, tenen cura dels ous i de les larves, de netejar i defensar el formiguer, d'anar a cercar i transportar el menjar que guarden a les cambres del formiguer. Els mascles tenen ales, fecunden la reina i moren.

Les formigues obreres es passegen per aquests monticles amb la finalitat d'escalfar-se; així, quan ja han acumulat suficient calor en el seu organisme, baixen a la colònia i poc a poc alliberen la calor per escalfar el niu. Contínuament hi ha formigues ja escalfades que entren al niu per alliberar la calor, i d'altres que en surten per prendre el sol; d'aquesta manera poden regular la temperatura interna del niu durant els mesos de més activitat en el formiguer.

Aquest formiguer gegantí fou localitzat al bosc de Marimanya (Marimanha, en aranès).