LES DANA - Un fenomen meteorològic amb conseqüències desastroses.

Els termes DANA, o gota freda fan referència a una Depressió Aïllada en Nivells Alts de l'atmosfera Es dona quan una massa d’aire fred d’origen polar arriba a latituds tropicals o subtropicals, i es converteix en una depressió en altura. Aquesta massa d'aire, adopta una forma de bossa amb una circulació aïllada del corrent i es tanca en gir ciclònic. La bossa es desplaça independentment del flux dominant d'oest a est.

Generalment, aquestes depressions poden produir-se durant tot l'any, però són especialment perilloses al final de l'estiu i la tardor si la massa es desplaça a latituds més baixes i entra en contacte amb masses d'aire càlid i humit. Donada la seva temperatura inferior en relació amb les masses que l'envolten, origina un refredament i condensació sobtada, cosa que provoca inestabilitat, pluges torrencials i mal temps.

Les principals característiques d’una DANA són, a més de precipitacions violentes en poques hores, trajectòria erràtica i afectació a una superfície reduïda.

Si es dóna un episodi com aquest, les conseqüències poden ser devastadores, com hem estat veient els darrers dies a València.

Un risc associat a aquest fenomen és el risc d'inundació. Les inundacions neixen d'avingudes o crescudes del nivell de les aigües d'un riu, cosa que provoca un desbordament i inundació de les zones properes. Aquestes zones properes, segons la normativa legal i l'ordenació del territori han de ser adaptades en el cas d'haver-hi amenaces o riscos observables, com la proximitat a un nucli urbà.

Al llarg de la darrera setmana, s'ha estat parlant molt sobre la magnitud de la DANA que ha afectat a València, fins i tot s'ha arribat a dir que és una situació que mai s'havia vist abans, però de fet, en aquest mateix segle s'han vist quatre altres episodis majors de pluja. Aleshores què ha passat aquest darrer cop que l’ha fet tant excepcionalment catastròfic?

En primer lloc, la planificació territorial ha jugat un paper important en la gravetat de la situació. El territori ha canviat molt durant els darrers cinquanta anys, i s'ha permès construir carreteres, polígons industrials i habitatges en les àrees d'inundació perquè segons els models que permeten aproximar les àrees de possible inundació, era molt poc probable que es produís una inundació en algunes zones pròximes al riu, cosa que com ja s'ha comprovat, no ha sigut així.

Aquesta extensió de l’edificació ha suposat una major concentració de població en aquests nuclis urbans i de les seves pertinences. Un dels elements que han empitjorat molt la situació han sigut els cotxes, arrossegats pels corrents, han desbordat els carrers i han format preses que no han permès a l'aigua passar, per tant aquesta s’ha acumulat i ha hagut de pujar de nivell, cosa que explica les grans quantitats d'aigua que han entrat en alguns habitatges de localitats de València afectades.

Breument, aquesta recent situació ens ha mostrat les greus conseqüències que poden haver-hi quan es va en contra de la natura i de la curta memòria de l'ésser humà, ja que aquest tipus de fenomen ha ocorregut amb anterioritat.

Per tant, cal plantejar-se fer les coses diferents aquesta vegada: planificar millor el territori, i sobretot implementar restriccions i lleis per enfocar aquestes qüestions clarament mancades d'estructura, que caldrà que els futurs governs es comprometin a mantenir.

Sílvia Coll Navinés - Geologia 2n batxillerat.

GESTIÓ DE RESIDUS-ECONOMIA CIRCULAR

 L'ECONOMIA CIRCULAR

L'economia circular és un model de producció i consum que treballa a favor de la sostenibilitat, a partir d'accions molt senzilles com: compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar, reciclar, comprar a granel, vendre productes que ja no fen servir...

En realitat, es tracta d'imitar el cicle de la matèria dels ecosistemes naturals o d'ampliar el cicle de vida dels productes fent que arribin més tard a l'abocador, a la deixalleria o a la incineradora.

Hem treballat aquest i altres conceptes amb l'alumnat de primer de batxillerat de la modalitat de ciències.

Us deixem una presentació de l'Èlia Gil i la Paula Visa sobre aquest tema i alguns enllaços interessants.

ENLLAÇOS:

1) MOBILITAT SOSTENIBLE. Compartir vehicles, bicicletes, motos, patinets, etc.

2) COMERÇ DE SEGONA MÀ. De roba,  joguines, etcètera.

3) REPARACIÓ, REUTILITZACIÓ i RECICLATGE.

«Hostes vingueren que de casa ens tragueren».

 «Hostes vingueren que de casa ens tragueren».

Les espècies exòtiques, o al·lòctones, són les que es troben fora de la seva àrea de distribució natural. La majoria d’elles no duren gaire temps en el nou territori, no aconsegueixen conquerir-lo, perquè el clima i les característiques del medi són diferents de les de casa seva. Però algunes d’aquestes espècies exòtiques tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se ràpidament pels ecosistemes on arriben, desplaçant sovint a les espècies autòctones. Podríem dir que fan bona la dita : «Hostes vingueren que de casa ens tragueren». Són les espècies invasores.

 

 Al nostre territori han arribat plantes com el seneci del cap, provinent de Sud-àfrica i animals com la vespa asiàtica, provinents del sud-est asiàtic.

Algunes arriben amb el tràfic internacional de mercaderies, també amb l’alliberament intencionat o no d’espècies introduïdes pel seu interès econòmic, altres ho fan empeses pel canvi climàtic que afecta greument les seves àrees d'origen.

Els impactes que generen són considerables: provoquen danys en els camps de conreu, depreden altres espècies, entren en competència pels recursos disponibles, etc.

Us presentem els dos reportatges que han fet els dos grups de primer de batxillerat que enguany cursen la matèria de biologia.

Reportatge de 1r BAT A/E, editat per Cristian Esteve i Sandra Domenjó.

Reportatge de 1r BAT B, editat per Ainara Alarcón.

 

 

 

 

 

 

PROJECTE ALMESQUERA

Un grup d'alumnes de l'Aula d'Acollida ha fet un projecte sobre l'almesquera.  Després d'haver treballat l'hàbitat on es troba aquest animal, que està en perill d'extinció, han conegut alguns animals que poden trobar a la ribera del riu Segre, al seu pas per La Seu d'Urgell, així com les seves característiques i la relació que tenen amb l'almesquera.

      

 BARRIS SOSTENIBLES

En les últimes dècades, els ciutadans hem començat a prendre consciència de la manera com vivim i ens relacionem amb el medi. És fàcil arribar a la conclusió que la quantitat de residus que generem, la manera com ens movem, la manera com ens alimentem, l'energia que consumim i el malbaratament de primeres matèries, no és sostenible a mitjà i llarg termini.

Arreu del món, han començat a sorgir iniciatives interessants  de gent que vol viure d'una manera, sota el paraigües de la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Amb l'alumnat de 2n de Batxillerat hem estudiat el cas del barri de Vauban (Friburg, Alemanya) i altres de semblants.

Vauban va ser fundat com una base militar de Hitler el 1936, més tard va ser abandonat però, a mitjans dels anys 90 el govern de Friburg va comprar els terrenys per elaborar un ecobarri amb uns criteris ecològics i de cohesió social. 

Què tenen en comú tots aquests barris?

La Jana Bertran, alumna d'aquest curs ens fa una síntesi:

CONCLUSIONS RECERCA BARRIS SOSTENIBLES.
Les ciutats i els barris totalment sostenibles són una molt bona proposta per als problemes mediambientals actuals. La majoria d'ecobarris presenten les mateixes característiques:
1. Eficiència Energètica: adopten tecnologies totalment verdes i pràctiques com l'ús d'energies renovables, edificis amb alts nivells d'eficiència energètica com puguin ser els edificis passius i sistemes de transport públic sostenibles que funcionen amb biogàs o energia elèctrica.
2. Gestió Intel·ligent dels Recursos: implementen pràctiques com la recollida selectiva de residus a través de sistemes de recollida intel·ligent, la reutilització i el reciclatge, a més de la creació i  preservació d'espais públics verds.
3. Aprofitament de l'aigua: a través de sistemes de canonades que recullen les aigües de la pluja o residuals s'obté energia tèrmica i biogàs per al consum domèstic i el transport públic.
4. Mobilitat Sostenible: fomenten la mobilitat sostenible per evitar al màxim l'ús del cotxe privat a través del transport públic eficient, carrils bici, i sistemes de vehicles elèctrics. Això redueix les emissions i millora la qualitat de l'aire.
5. Participació Ciutadana: promouen la participació dels ciutadans en la presa de decisions per al barri.
En resum, integren la sostenibilitat en tots els aspectes de la vida urbana i involucren activament als ciutadans en aquest procés.
Penso que les ciutats i els barris totalment sostenibles representen una visió esperançadora i necessària per afrontar la situació actual en la qual es troba el nostre planeta. L'ús d'energies renovables i la reducció de carboni ajuda a conservar l'entorn, però també millora la qualitat de vida de les persones.
La mobilitat sostenible, la gestió intel·ligent dels recursos i la participació ciutadana destaquen la necessitat que els governs cooperin entre ells juntament amb empreses i la societat.
El camí cap a ciutats totalment sostenibles no és gens fàcil i pot ser un repte, sobretot en l'àmbit legislatiu, ja que requereix dur a terme un seguit de reformes o modificacions que la llei no contempla. Per això, penso que aquest és un objectiu que val la pena perseguir. Aquesta transició cap a la sostenibilitat és una oportunitat per construir un futur més saludable i respectuós amb el medi ambient.

JORNADA SOBRE LA RATA ALMESQUERA 27/10/2023 La Seu d'Urgell

 

Des de les Escoles Verdes s’ha fet una sortida al Riu Segre per fer un treball d’investigació sobre l’almesquera.

Hi han assistit cursos de l’IE d’Oliana, el Col·legi Pau Claris i l'Institut Joan Brudieu.  Pel que fa a l’INS Joan Brudieu, hi hem assistit amb l’alumnat de 1r de l’Aula d’Acollida.

En primer lloc, s’ha fet la rebuda i la presentació de l’activitat a la sala d’actes del nostre institut i a continuació hem anat passejant fins al lloc on s’ha dut a terme l’activitat.

Un cop hem arribat al riu s’han fet grups per abordar diferents punts d’investigació.  El nostre grup ha participat en el grup d’anàlisi del bosc de ribera i al d’anàlisi de l’aigua.  Hem pogut observar la presència d'arbustos invasors com les nyàmeres i la presència d’oms, salzes i bogues, que són autòctons.

Hem analitzat també la qualitat de les aigües d’aquest tram del riu i hem constatat que és prou bona, fet que afavoreix la presència de l’almesquera en aquest tram.  No obstant, la construcció de la presa del Parc del Segre, fa que la presència d’aquest mamífer s’hagi reduït, ja que dificulta la seva mobilitat al llarg del tram del riu, fent que no pugui tenir prou espai natural per moure’s, desplaçar-se i alimentar-se.

Fem una valoració positiva de la sortida, ja que l’alumnat nouvingut a La Seu ha pogut conèixer l’entorn natural del nostre institut i del nostre poble, conèixer fauna i flora present a la zona i quins són els passos a seguir per dur a terme la investigació.

Informa Ruth Carreño

 

LLEVANTADA GENER 2020

A rel de la llevantada, que ha deixat nombroses destrosses a Catalunya, són molts els experts que han estat entrevistats pels periodistes dels diferents mitjans i que han donat explicacions al per què succeeixen fets com aquests, amb quina freqüència, i quina relació té tot plegat amb el canvi climàtic.
N'hem seleccionat una de RAC 1 al paleoclimatòleg Mariano Barrientos, que alerta que la Mediterrània serà una de les zones que patirà més en els propers anys.

Aquí teniu algunes de les afirmacions que fa durant l'entrevista:

"Per la nostra base de dades és freqüent i normal que hi hagi llevantades i tant de bo n’hi hagi més. Voldrà dir que el clima s’està comportant normal. Als segles X.XVII i XVIII hi havia unes llevantades impressionants."

"Segons els modelitzadors climàtics, d’aquí a 50 anys la situació pot ser molt delicada en determinats llocs del planeta. La Mediterrània patirà molt perquè és una cruïlla de masses d’aire i de corrents oceànics precària"

" Repetir els models que tenim fins ara de concentracions urbanes i altres concentracions d’infraestructures ens durà a situacions de xoc, d’impacte. És evitable? Sí. Ens hauríem de distribuir millor pel territori."

Per sentir tota l'entrevista, feu clic damunt de la imatge!