DESASTRES MEDIAMBIENTALS QUE HAN AFECTAT LA HIDROSFERA

Un desastre mediambiental és un impacte sobre el medi que ocasiona conseqüències greus que solen perdurar en el temps. 

Les causes poden ser naturals (una erupció volcànica, per exemple) o antròpiques (com l'accident d'un petrolier.

L'alumnat de Geologia i Medi ambient de segon de batxillerat del curs 2024/25 ha estudiat cinc desastres mediambientals ocorreguts i documentats en els darrers 100 anys i n'ha fet petits reportatges que trobareu a continuació. Volem que siguin una eina de conscienciació, un crit d'alerta de com fem les coses i un missatge d'esperança: PODEM FER-HO MILLOR.

1. Minamata, Japó (dècada de 1950). Autores: Maria Farrero i Sílvia Coll

2. El Prestige, Galícia (2002). Autors: Marcel Gómez i Oier Díaz

3. L'Exxon Valdez, Alaska (1989). Autores: Aina Rey i Abril López.

4. Aznalcollar, Sevilla (1998). Autores: Clara Sanjose i Abril Hidalgo

5. Flix, Tarragona (dècada de 1980-90). Autores: Anna Simona i Paula Visa

LES DANA - Un fenomen meteorològic amb conseqüències desastroses.

Els termes DANA, o gota freda fan referència a una Depressió Aïllada en Nivells Alts de l'atmosfera Es dona quan una massa d’aire fred d’origen polar arriba a latituds tropicals o subtropicals, i es converteix en una depressió en altura. Aquesta massa d'aire, adopta una forma de bossa amb una circulació aïllada del corrent i es tanca en gir ciclònic. La bossa es desplaça independentment del flux dominant d'oest a est.

Generalment, aquestes depressions poden produir-se durant tot l'any, però són especialment perilloses al final de l'estiu i la tardor si la massa es desplaça a latituds més baixes i entra en contacte amb masses d'aire càlid i humit. Donada la seva temperatura inferior en relació amb les masses que l'envolten, origina un refredament i condensació sobtada, cosa que provoca inestabilitat, pluges torrencials i mal temps.

Les principals característiques d’una DANA són, a més de precipitacions violentes en poques hores, trajectòria erràtica i afectació a una superfície reduïda.

Si es dóna un episodi com aquest, les conseqüències poden ser devastadores, com hem estat veient els darrers dies a València.

Un risc associat a aquest fenomen és el risc d'inundació. Les inundacions neixen d'avingudes o crescudes del nivell de les aigües d'un riu, cosa que provoca un desbordament i inundació de les zones properes. Aquestes zones properes, segons la normativa legal i l'ordenació del territori han de ser adaptades en el cas d'haver-hi amenaces o riscos observables, com la proximitat a un nucli urbà.

Al llarg de la darrera setmana, s'ha estat parlant molt sobre la magnitud de la DANA que ha afectat a València, fins i tot s'ha arribat a dir que és una situació que mai s'havia vist abans, però de fet, en aquest mateix segle s'han vist quatre altres episodis majors de pluja. Aleshores què ha passat aquest darrer cop que l’ha fet tant excepcionalment catastròfic?

En primer lloc, la planificació territorial ha jugat un paper important en la gravetat de la situació. El territori ha canviat molt durant els darrers cinquanta anys, i s'ha permès construir carreteres, polígons industrials i habitatges en les àrees d'inundació perquè segons els models que permeten aproximar les àrees de possible inundació, era molt poc probable que es produís una inundació en algunes zones pròximes al riu, cosa que com ja s'ha comprovat, no ha sigut així.

Aquesta extensió de l’edificació ha suposat una major concentració de població en aquests nuclis urbans i de les seves pertinences. Un dels elements que han empitjorat molt la situació han sigut els cotxes, arrossegats pels corrents, han desbordat els carrers i han format preses que no han permès a l'aigua passar, per tant aquesta s’ha acumulat i ha hagut de pujar de nivell, cosa que explica les grans quantitats d'aigua que han entrat en alguns habitatges de localitats de València afectades.

Breument, aquesta recent situació ens ha mostrat les greus conseqüències que poden haver-hi quan es va en contra de la natura i de la curta memòria de l'ésser humà, ja que aquest tipus de fenomen ha ocorregut amb anterioritat.

Per tant, cal plantejar-se fer les coses diferents aquesta vegada: planificar millor el territori, i sobretot implementar restriccions i lleis per enfocar aquestes qüestions clarament mancades d'estructura, que caldrà que els futurs governs es comprometin a mantenir.

Sílvia Coll Navinés - Geologia 2n batxillerat.

GESTIÓ DE RESIDUS-ECONOMIA CIRCULAR

 L'ECONOMIA CIRCULAR

L'economia circular és un model de producció i consum que treballa a favor de la sostenibilitat, a partir d'accions molt senzilles com: compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar, reciclar, comprar a granel, vendre productes que ja no fen servir...

En realitat, es tracta d'imitar el cicle de la matèria dels ecosistemes naturals o d'ampliar el cicle de vida dels productes fent que arribin més tard a l'abocador, a la deixalleria o a la incineradora.

Hem treballat aquest i altres conceptes amb l'alumnat de primer de batxillerat de la modalitat de ciències.

Us deixem una presentació de l'Èlia Gil i la Paula Visa sobre aquest tema i alguns enllaços interessants.

ENLLAÇOS:

1) MOBILITAT SOSTENIBLE. Compartir vehicles, bicicletes, motos, patinets, etc.

2) COMERÇ DE SEGONA MÀ. De roba,  joguines, etcètera.

3) REPARACIÓ, REUTILITZACIÓ i RECICLATGE.

«Hostes vingueren que de casa ens tragueren».

 «Hostes vingueren que de casa ens tragueren».

Les espècies exòtiques, o al·lòctones, són les que es troben fora de la seva àrea de distribució natural. La majoria d’elles no duren gaire temps en el nou territori, no aconsegueixen conquerir-lo, perquè el clima i les característiques del medi són diferents de les de casa seva. Però algunes d’aquestes espècies exòtiques tenen la capacitat de sobreviure, reproduir-se i escampar-se ràpidament pels ecosistemes on arriben, desplaçant sovint a les espècies autòctones. Podríem dir que fan bona la dita : «Hostes vingueren que de casa ens tragueren». Són les espècies invasores.

 

 Al nostre territori han arribat plantes com el seneci del cap, provinent de Sud-àfrica i animals com la vespa asiàtica, provinents del sud-est asiàtic.

Algunes arriben amb el tràfic internacional de mercaderies, també amb l’alliberament intencionat o no d’espècies introduïdes pel seu interès econòmic, altres ho fan empeses pel canvi climàtic que afecta greument les seves àrees d'origen.

Els impactes que generen són considerables: provoquen danys en els camps de conreu, depreden altres espècies, entren en competència pels recursos disponibles, etc.

Us presentem els dos reportatges que han fet els dos grups de primer de batxillerat que enguany cursen la matèria de biologia.

Reportatge de 1r BAT A/E, editat per Cristian Esteve i Sandra Domenjó.

Reportatge de 1r BAT B, editat per Ainara Alarcón.

 

 

 

 

 

 

PROJECTE ALMESQUERA

Un grup d'alumnes de l'Aula d'Acollida ha fet un projecte sobre l'almesquera.  Després d'haver treballat l'hàbitat on es troba aquest animal, que està en perill d'extinció, han conegut alguns animals que poden trobar a la ribera del riu Segre, al seu pas per La Seu d'Urgell, així com les seves característiques i la relació que tenen amb l'almesquera.

      

 BARRIS SOSTENIBLES

En les últimes dècades, els ciutadans hem començat a prendre consciència de la manera com vivim i ens relacionem amb el medi. És fàcil arribar a la conclusió que la quantitat de residus que generem, la manera com ens movem, la manera com ens alimentem, l'energia que consumim i el malbaratament de primeres matèries, no és sostenible a mitjà i llarg termini.

Arreu del món, han començat a sorgir iniciatives interessants  de gent que vol viure d'una manera, sota el paraigües de la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Amb l'alumnat de 2n de Batxillerat hem estudiat el cas del barri de Vauban (Friburg, Alemanya) i altres de semblants.

Vauban va ser fundat com una base militar de Hitler el 1936, més tard va ser abandonat però, a mitjans dels anys 90 el govern de Friburg va comprar els terrenys per elaborar un ecobarri amb uns criteris ecològics i de cohesió social. 

Què tenen en comú tots aquests barris?

La Jana Bertran, alumna d'aquest curs ens fa una síntesi:

CONCLUSIONS RECERCA BARRIS SOSTENIBLES.
Les ciutats i els barris totalment sostenibles són una molt bona proposta per als problemes mediambientals actuals. La majoria d'ecobarris presenten les mateixes característiques:
1. Eficiència Energètica: adopten tecnologies totalment verdes i pràctiques com l'ús d'energies renovables, edificis amb alts nivells d'eficiència energètica com puguin ser els edificis passius i sistemes de transport públic sostenibles que funcionen amb biogàs o energia elèctrica.
2. Gestió Intel·ligent dels Recursos: implementen pràctiques com la recollida selectiva de residus a través de sistemes de recollida intel·ligent, la reutilització i el reciclatge, a més de la creació i  preservació d'espais públics verds.
3. Aprofitament de l'aigua: a través de sistemes de canonades que recullen les aigües de la pluja o residuals s'obté energia tèrmica i biogàs per al consum domèstic i el transport públic.
4. Mobilitat Sostenible: fomenten la mobilitat sostenible per evitar al màxim l'ús del cotxe privat a través del transport públic eficient, carrils bici, i sistemes de vehicles elèctrics. Això redueix les emissions i millora la qualitat de l'aire.
5. Participació Ciutadana: promouen la participació dels ciutadans en la presa de decisions per al barri.
En resum, integren la sostenibilitat en tots els aspectes de la vida urbana i involucren activament als ciutadans en aquest procés.
Penso que les ciutats i els barris totalment sostenibles representen una visió esperançadora i necessària per afrontar la situació actual en la qual es troba el nostre planeta. L'ús d'energies renovables i la reducció de carboni ajuda a conservar l'entorn, però també millora la qualitat de vida de les persones.
La mobilitat sostenible, la gestió intel·ligent dels recursos i la participació ciutadana destaquen la necessitat que els governs cooperin entre ells juntament amb empreses i la societat.
El camí cap a ciutats totalment sostenibles no és gens fàcil i pot ser un repte, sobretot en l'àmbit legislatiu, ja que requereix dur a terme un seguit de reformes o modificacions que la llei no contempla. Per això, penso que aquest és un objectiu que val la pena perseguir. Aquesta transició cap a la sostenibilitat és una oportunitat per construir un futur més saludable i respectuós amb el medi ambient.

JORNADA SOBRE LA RATA ALMESQUERA 27/10/2023 La Seu d'Urgell

 

Des de les Escoles Verdes s’ha fet una sortida al Riu Segre per fer un treball d’investigació sobre l’almesquera.

Hi han assistit cursos de l’IE d’Oliana, el Col·legi Pau Claris i l'Institut Joan Brudieu.  Pel que fa a l’INS Joan Brudieu, hi hem assistit amb l’alumnat de 1r de l’Aula d’Acollida.

En primer lloc, s’ha fet la rebuda i la presentació de l’activitat a la sala d’actes del nostre institut i a continuació hem anat passejant fins al lloc on s’ha dut a terme l’activitat.

Un cop hem arribat al riu s’han fet grups per abordar diferents punts d’investigació.  El nostre grup ha participat en el grup d’anàlisi del bosc de ribera i al d’anàlisi de l’aigua.  Hem pogut observar la presència d'arbustos invasors com les nyàmeres i la presència d’oms, salzes i bogues, que són autòctons.

Hem analitzat també la qualitat de les aigües d’aquest tram del riu i hem constatat que és prou bona, fet que afavoreix la presència de l’almesquera en aquest tram.  No obstant, la construcció de la presa del Parc del Segre, fa que la presència d’aquest mamífer s’hagi reduït, ja que dificulta la seva mobilitat al llarg del tram del riu, fent que no pugui tenir prou espai natural per moure’s, desplaçar-se i alimentar-se.

Fem una valoració positiva de la sortida, ja que l’alumnat nouvingut a La Seu ha pogut conèixer l’entorn natural del nostre institut i del nostre poble, conèixer fauna i flora present a la zona i quins són els passos a seguir per dur a terme la investigació.

Informa Ruth Carreño

 

LLEVANTADA GENER 2020

A rel de la llevantada, que ha deixat nombroses destrosses a Catalunya, són molts els experts que han estat entrevistats pels periodistes dels diferents mitjans i que han donat explicacions al per què succeeixen fets com aquests, amb quina freqüència, i quina relació té tot plegat amb el canvi climàtic.
N'hem seleccionat una de RAC 1 al paleoclimatòleg Mariano Barrientos, que alerta que la Mediterrània serà una de les zones que patirà més en els propers anys.

Aquí teniu algunes de les afirmacions que fa durant l'entrevista:

"Per la nostra base de dades és freqüent i normal que hi hagi llevantades i tant de bo n’hi hagi més. Voldrà dir que el clima s’està comportant normal. Als segles X.XVII i XVIII hi havia unes llevantades impressionants."

"Segons els modelitzadors climàtics, d’aquí a 50 anys la situació pot ser molt delicada en determinats llocs del planeta. La Mediterrània patirà molt perquè és una cruïlla de masses d’aire i de corrents oceànics precària"

" Repetir els models que tenim fins ara de concentracions urbanes i altres concentracions d’infraestructures ens durà a situacions de xoc, d’impacte. És evitable? Sí. Ens hauríem de distribuir millor pel territori."

Per sentir tota l'entrevista, feu clic damunt de la imatge!

Aquest passat dimecres, 3 de març del 2019, a les 17.29 s'ha produït un sisme d'una magnitud 4.2 a l'Alt Urgell.

L'epicentre s'ha localitzat prop de St Quiri, a tocar de Noves de Segre. Coordenades:
Latitud: 42.34º N     Longitud: 1.32º E

Els que vau notar el sisme, podeu omplir l'enquesta de l'Institut Geogràfic i Geològic de Catlaunya, clicant damunt d'aquest enllaç.
A partir de les observacions, els geòlegs adjudicaran un valor dins de l'escala de Mercalli. Trobareu més informació a la pàgina web del Instituto Geográfico Nacional .
El valor de 4.2 de magnitud es refereix a una altra escala, la de Richter, que mesura l'energia alliberada. En aquest cas, es necessiten aparells com els sismògrafs, situats en estacions que configuren la xarxa sísmica de Catalunya.

Placas solares flotantes en balsas de riego para rebajar la factura energética

Placas solares flotantes en balsas de riego para rebajar la factura energética: La Federación de Regantes (Fenacore) apuesta por las placas solares flotantes en las balsas para el regadío para rebajar la factura energética.

HORTS ANDORRA REC DEL SOLÀ 10 JUNY 2018

HORTS ANDORRA REC DEL SOLÀ 10 JUNY 2018

Concurs de fotografia naturalista curs 2017-18

Per penjar les fotografies, aquí teniu els enllaços per cursos:

●     Alumnat de 1r d’ESO:

https://goo.gl/forms/VOzdXwmRCieWHhMo2

●     Alumnat de 2n d’ESO:

https://goo.gl/forms/xFwDvcCrL6MUccEX2

●     Alumnat de 3r d’ESO:

https://goo.gl/forms/lBcyAuz8tScXMEqY2

●     Alumnat de 4t d’ESO:

https://goo.gl/forms/F23AKd6BV7IBK2Eg1

NEVADA DEL 28 DE FEBRER
Un front càlid procedent de l'Atlàntic i una bossa d'aire siberià han donat com a resultat un episodi de nevades arreu de Catalunya.
Va començar a nevar a Tarragona, la tarda del 27 i la matinada del 28 va arribar a casa nostra.
Si voleu informació sobre les incididències d'aquesta nevada, en trobareu aquí:
http://www.radioseu.cat/noticies/la-seu-i-lalt-urgell-completen-el-febrer-amb-una-nova-i-intensa-nevada







Així de bonic estava el camí de la Seu a Alàs (fotografia del Marc Meya)

LA SUPERLLUNA DEL 14 DE NOVEMBRE DEL 2016

La Lluna gira al voltant de la Terra amb un període d'aproximadament 28 dies, encara que la seva òrbita no és circular sinó el·líptica. Per aquest motiu la distancia Lluna-Terra no és sempre la mateixa.
La Lluna, en el seu viatge al voltant de la Terra, té un màxim acostament de 356.500 km (perigeu) i un màxim allunyament de 406.000 km (apogeu).
És quan està més aprop que l'anomenem Superlluna. En aquest moment, veiem el diamètre de la Lluna un 14% més gran i també la veiem molt més brillant.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/per-que-tan-especial-superlluna-daquest-dilluns-5625127

 

PREMIS VI CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA

CURS 2015-16

 

PRIMER PREMI: Cèlia Gomes Costa (3r ESO C), per la fotografia "Cornellana amb l'arc de Sant Martí"

SEGON PREMI: Eider Cortés Melsió (1r ESO A), per la fotografia "Hivern" feta a Estamariu

Cliqueu al damunt de la fotografia guanyadora per veure totes les fotografies que han concursat.

Fes clic a la imatge per accedir a les bases del concurs.

Anima't i participa!

Ara que ve Nadal, molts de nosaltres guarnim les cases i preparem regals pels nostres familiars i amics. Lamentablement, això fa que generem, quasi sempre, una gran quantitat de residus.
Per això, des de l'Escola Verda us volem recordar que és important intentar evitar els embalatges superflus i també que un cop oberts els regals i fets ela àpats de les Festes, hem de reciclar tots aquells materials que puguem (ampolles de vidre, capses de cartró, papers, menjar, els arbres...)

LA BRAMA DEL CÈRVOL A LA RESERVA DEL BOUMORT

El cèrvol (Cervus elaphus) és un mamífer remugant que es va extingir a Catalunya a finals dels segle XIX. Però als anys 50 dels s.XX va ser reintroduït.

Actualment els indrets on es poden observar millor són: la vall d’Aran, la Reserva Nacional de Caça del Boumort i al nord del Berguedà. A la nostra comarca, tenim una entrada fàcil a la reserva del Boumort, des de Noves de Segre.

Els cèrvols més vells poden assolir mides considerables, semblants a les d’un cavall. Les femelles fan entre 60 i 80 kg, mentre que els mascles poden pesar entre 75 i 140 kg.



Cèrvol mascle. Font: http://www.naturalocal.net/noticia/la-brama-l-aparellament-dels-cervols-al-pallars-jussa/26



Cèrvols femella. Font: http://naturesperit.blogspot.com.es/p/mamifers.html


El cèrvol acostuma a moure's cap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansa. Per això, si els volem veure, hem d’anar-hi ben d’hora al matí o cap el tard.

Les femelles i les seves cries es mouen en ramats diferents als ramats dels mascles. Només es retroben durant l'època de l'aparellament, en que formen ramats mixtos. Un cop s’han aparellat aquests ramats es desfan.

COM VEURE L'ECLIPSI DE SOL DEL DIVENDRES 20 DE MARÇ?

La vida de la papallona Blue Morpho.

CRÒNICA DES DE COSTA RICA

L'Anna Roure, que treballa a la consergeria del nostre institut, està passant uns mesos a Costa Rica. Col·labora amb els “ticos” (nom amb els que es coneix als habitants d'aquest país) fent feina en un “mariposario” o el que és el mateix, una granja de papallones.

Avui ens parla de la papallona Blue Morpho, espècie característica de Centreamèrica i Mèxic amb 29 varietats i 147 subespècies diferents.

1r) Les Blue Morpho utilitzen com a “planta hostatjadora” les fulles de tres arbres diferents: el “Sangrillo”, el “Almendro” i el “Cocobolo” per dipositar els seus ous.

1. Ou fertilitzat (verd amb puntets)

2. Ou a punt de néixer (negre)

3. Ou buit (blanc)

Les erugues tarden entre 7 i 10 dies en sortir de l'ou.

2n) La Blue Morpho tarda aproximadament dos mesos des de que neix fins a convertir-se en crisàlide passant per les següents fases:

4. Eruga bebè característica per ser de color groc i vermell (les primeres setmanes aquests colors són molt vius, amb el temps se suavitzen)

5. Eruga adulta característica per tenir diferents tonalitats de color marró.

6. Eruga iniciant el procés per crisalitzar-se, característica per canviar al color verd i estar més inflada.

7 Després de canviar al color verd estarà 3/4 dies sense menjar i es penjarà de cap per avall esperant al moment de la transformació.

3r) Quan l'eruga inicia el procés de canviar a crisàlide comença a moure's fent pujar la seva “pell” (s'obre pels ulls i va pujant cap al cul) fins que al final de tot acaba caient-li. Seguirà movent-se fins aconseguir la forma de la crisàlide, estarà un total d'uns 20 minuts per completat el procés.

8. Eruga traient la "pell".

9. Eruga movent-se per la transformació.

10. Crisàlide.

4t) Passats 14/15 dies la papallona iniciarà el procés de sortir de la crisàlide. Estarà entre 1 i 2 hores fins que les seves ales no estiguin completament seques per començar a volar.

11. Papallona assecant les ales.

5è) Des del moment que neixen són fèrtils; es poden aparellar un cop cada dia amb una posta aproximadament de 30 ous diaris; en un total de quasi 1000 ous al llarg de la seva vida.

12. Papallones aparellant-se.

La Blue Morpho al “mariposario” pot arribar a viure fins a un mes, però en llibertat només 3 setmanes; això és degut a la possible depredació d'altres animals i la dificultat de trobar menjar.

Aixi doncs podríem dir que el cicle vital d'una Morpho és de 4 mesos; dels quals 3 se'ls passa transformant-se.

SI US HA AGRADAT EL REPORTATGE I VOLEU SABER-NE MÉS, PODEU CONTACTAR AMB L'ANNA MITJANÇANT AQUEST BLOG.